20 de juny 2017

Calor a les escoles: 4 apunts

Les altes temperatures durant els mesos de juny i de setembre, coincidint amb el final i el principi de curs, són un fet característic del clima mediterrani. Hem d'esperar que aquest fet es repeteixi regularment i, per tant, entenem que l'Administració i les titularitats dels centres han d'estar preparats per això.
Les condicions mínimes que han de tenir els llocs de treball per ser segurs i saludables i més concretament les condicions ambientals, es troben recollides a l’Annex III del  Reial Decret 486/1997. Ens parla de que les condicions ambientals del lloc de treball no poden suposar un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores ni ser una font d’incomoditat o molèstia per als mateixos.

Quines són aquestes condicions? Què s’hauria d’evitar?

En general:

  • Les temperatures i humitats extremes
  • Els canvis sobtats de temperatura
  • Els corrents d’aire molestos
  • Les olors desagradables
  • La irradiació excessiva i, en particular, la radiació solar a través de finestres, llums o envans de vidre


Pel espais tancats:

  • Les temperatures: en els locals on es facin treballs sedentaris propis d'oficines o similars estarà compresa entre 17 i 27 ºC i en locals on es facin treballs lleugers ha d'estar compresa entre 14 i 25 ºC.
  • La humitat relativa: ha d’estar compresa entre el 30 i el 70 per 100, excepte en els locals on hi hagi riscos per electricitat estàtica (50% - 70%).
  • Exposició a corrents d’aire: no es podrà estar exposat a corrents d’aire freqüents o de manera continuada, si la velocitat d’aquest és superior a 0,25 m/s en treballs en ambients no calorosos, a 0,5 m/s  en treballs sedentaris en ambients calorosos i a 0,75 m/s en treballs no sedentaris en ambients calorosos.

Aquests límits no s’aplicaran als corrents d'aire expressament utilitzades per evitar l'estrès en exposicions intenses a la calor, ni als corrents d'aire condicionat, per a les que el límit serà de 0,25 m/s en el cas de treballs sedentaris i 0,35 m/s en els altres casos.

  • Renovació mínima de l’aire: serà de 30 metres cúbics d'aire net per hora i treballador, en el cas de treballs sedentaris en ambients no calorosos i de 50 metres cúbics, en els casos restants, a fi d'evitar el ambient viciat i les olors desagradables. Aquesta renovació ha de ser efectiva. Els límits esmentats no serveixen per espais 


Desconfort o estrès tèrmic?
El desconfort tèrmic és  la insatisfacció d'un individu en relació a les condicions tèrmiques de l'ambient (conjunt de paràmetres termohigromètrics que configuren aquesta dimensió: la temperatura, la humitat relativa, la velocitat de l'aire i la renovació de l'aire). Tot i que no posa en risc la seva salut de manera directa, sí que afecta en el seu benestar general, en com acompleix la seva feina i en la seguretat. Hi ha un ventall de temperatures amb les quals es pot aconseguir que el màxim de persones es trobin en situació de confort, d'acord amb el tipus d'esforç físic que estan realitzant.
L'estrès tèrmic per calor és la càrrega de calor a la que estan exposats els treballadors i treballadores i que s’acumulen en el seu cos. Resulta de la interacció entre les condicions ambientals (temperatura, radiacions, velocitat de l'aire i humitat) del seu lloc de treball, l'activitat física que realitzen i la roba que porten. Fa que la seva temperatura corporal tendeixi a elevar-se i posa en perill la seva salut.
Per tant caldrà saber si el que estem patint és desconfort o estrès tèrmic, ja que en cas de que es tractés d’estrès tèrmic es podrà procedir a la paralització de l’activitat si el risc es greu i imminent (art.14 de la Llei de prevenció de riscos laborals).

Què s’ha de fer?

  1. Una bona avaluació de riscos on almenys 1 vegada a l’any s’avaluïn, amb les metodologies adequades, les condicions termohigromètriques dels llocs de treball. Aquesta mesura s’hauria de fer uns mesos abans de l’estiu. Si no s’ha fet, com a mínim procedir a mesurar la humitat relativa, la velocitat de l’aire i la seva renovació en funció de la temperatura. 
  2. Aplicar mesures preventives necessàries per evitar l’exposició al risc dels treballadors i treballadores. Cal eliminar el risc en origen o, si més no, apaivagar-lo el màxim possible. En cas d’estrès tèrmic s’haurien d’aplicar mesures de xoc, com podria ser la instal·lació d’aparells d’aire condicionat o cessar l’activitat (art. 21 de la Llei de prevenció de riscos laborals) entre d’altres.
  3. S’haurà d’informar mitjançant la coordinació empresarial a les empreses que conviuen en el mateix centre de treball de les situacions de risc detectades i de les mesures a aplicar.


Qui ho ha de fer?
El deure de protecció de tots els treballadors i treballadores es de l’empresari (titular/director). Ell és el responsable de la integració de l’activitat preventiva a l’empresa i de l’adopció de les mesures necessàries per garantir la protecció de la seguretat i la salut dels seus treballadors i treballadores.  
L’empresari ha de:

  • Proporcionar els recursos necessaris per a la prevenció, pot concertar amb entitats especialitzades i acreditades el desenvolupament de els activitats de prevenció (serveis de prevenció, ja siguin propis, aliens o mancomunats).
  • Comptar amb la participació dels delegats i delegades de prevenció com a exercici dels seus drets, tant en l’avaluació de riscos com en la proposta i elaboració de les mesures preventives.
  • Informar a tots els treballadors de l’existència del risc i de les mesures preventives que cal aplicar.

Amb qui cal coordinar-se?
En tot això hem de tenir present altres actors: el Departament d’Ensenyament o les Administracions locals. El primer normativitza l’organització  i gestió dels centres en cada curs escolar (ensenyaments obligatoris i postobligatoris), els segons tenen la titularitat de centres educatius locals, com les llars d’infants, escoles de música, etc. que són gestionades per entitats privades. 
És la direcció o la titularitat dels centres educatius privats els que han de prendre les mesures correctores per a protegir als treballadors i treballadores i s’han de coordinar amb el  Departament d’Ensenyament segons siguin les mesures que es vulguin adoptar per fer front a al desconfort o al estrès tèrmic. 
En el cas d’entitats que gestionen activitats en centres de titularitat municipal hauran de posar-se en contacte amb l’Ajuntament corresponent,  comunicar per escrit la situació de risc i coordinar-se per a la resolució del problema.  És l’Ajuntament qui ha de prendre les mesures correctores. 

I si les empreses o els Ajuntaments no fan el que els pertoca?
Molts dels nostres centres de treball no estan preparats per fer front a les condicions de calor que es pateixen a finals de la primavera o començament d’estiu. 
En el cas que es doni la situació d’exposició a situacions de calor elevades i no s’hagin pres les mesures oportunes cal posar una denúncia a:

  • La Inspecció de Treball via ordinària en el cas del desconfort tèrmic.
  • La Inspecció de Treball de Guàrdia si es tracta d’una situació d’estrès tèrmic.




A la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya continuem reben consultes de delegats i delegades dels centres i també de treballadors i treballadors en relació a les altes temperatures i la calor que es donen en els centres a l’estiu. Veiem que la possibilitat d’intervenció i negociació dels representants dels treballadors amb l’empresa o amb l’Administració, segons sigui el cas, ha estat poca i amb no gaires bons resultats.   


Des de 2010 la Federació d’Educació de CCOO estem intentant resoldre aquesta situació que es dóna en els centres de cara a l’estiu i de vegades en el mes de setembre. Creiem que ja n’hi ha prou i en tant que representants legals de les treballadores i treballadors que som, emprendrem les actuacions sindicals i legals que creiem convenients.